Comentar que la historia original no es mía, digamos que tenia que hacer una historia para catalán, así que traduce de una forma muy libre "The Cough" de "Ebon Mane", añadiéndole un "prologo" inspirado en una idea de DarkGitano, bueno, es algo raro.
En la foscor, un poni va tossir.
"Qui ha sigut?"
El silenci va regnar.
"Qui?"
Una llum violeta en la fosc va cobrar vida. Nura il•luminava l'estreta cambra sense finestres. Un món de foscor de morats i negres tacats de tinta es va revelar, colors distorsionats per l'aura monocroma de l'extracte màgic. Ombres agrupades en les cantonades, aguaitant més enllà de l'abast dels encanteris de l'unicorn.
Una tos la va fer aixecar-se de cop del llit. Estrany... No hi havia ningú mes en el vagó, d’on havia vingut el misteriós so que l'havia despertat? Va tardar poc a oblidar-ho amb l'arribada del tren al poble on els seus pares solien anar a estiuejar, el seu pare havia mort per un accident i li havia deixat com a herència.
Només arribar es va trobar amb una euga molt jove i divertida que li dóna la benvinguda, de seguida es van caure bé i es van fer amigues. Passaren la tarda juntes divertint-se com amigues fins que al final es van separar i se'n van anar cada una a casa seva. Nura es va adormir i al dia següent va despertar amb un llibre obert sobre el pit. En les planes visibles explicava una historia, una historia sobre una tos que afectava a les amistats, qui la agafava contagiava a els seus amics un per un i, com més forta fos l'amistat, més mortal era la malaltia. Es disposava a sortir de casa per anar a esmorzar, però com que alguna cosa es trobava a l'altre cantó de la porta i li impedia obrir-la, va sortir per la porta del darrere.
Va anar a comprovar el que hi havia a l'altre cantó de la porta, i no s’ho podia creure. 4 ponis es trobaven a l'altre cantó de la porta: Dashiel i Ahri, unes pegassos, i Nicole, una unicorn com Nura, i aquests ponis en un curt període de temps es van convertir en les seves millor amigues.
L’ ofici de Dashiel era encarregar-se de mantindre el cel net de núvols. Com la majoria de pegassos vivia literalment als núvols. Tenia la pell color blau, la crin i la cua irisada, volava ràpid, molt ràpid, podia netejar el cel de núvols en menys de 10 segons, i la seva força era comparable sols amb la de la Paula. A part de poder fe que les coses es tornessin un 20% més "cool" per la seva presència.
Ahri era igual que Dashiel una pegàs. A diferencia d'aquesta Ahri era una dels pocs pegassos que tocava de peus a terra, l'atemoria volar a mes de 10 cm del terra, tenia la pell groga i la crin i la cua rosada. El seu ofici era cuidar d'altes animals.
Nicole era un unicorn com Nura, pell blanca com la neu que tenia adornada amb una llustrosa crin amb tonalitats morades, era costurera i només sabia fer servir la màgia per cosir roba i trobar gemes precioses.
I per últim i no més important, Jenifer, una boja de les festes que viu en una pastisseria, és rosa, i es passa el dia saltant, rodant i fent festes a tots els ponis en Vila poni.
Es va assabentar al cap de un parell de setmanes que la poni que va conèixer quan va arribar al poble, el seu nom Paula, havia estat reposant a la seva granja per una malaltia. Llavors van quedar totes 6 per fer una festa per celebrar la recuperació de la Paula, totes ho van passar molt bé. A les 4 en punt, quan Nura es va despertar per necessitats fisiològiques, Paula es trobava inconscient al terra.
La gent del poble la culpen i l'acusen, però ella manté que és innocent i la policia diu que no realitzarà ninguna acció fins que es trobin proves que l'incriminin. La gent del poble li comença a enviar cartes i amenaces fins al punt que no pot ni sortir de casa. Nura ja no ho pot aguantar més i una nit crea una distracció llençant un encanteri per la finestra i fuig per la porta del darrere. Per desgràcia un vilatà la veu i la persegueixen. La Nura no pot més, porta hores corrent, ja ni tan sols nota les seves peülles mentre aquestes trepitgen el terra a gran velocitat. La protagonista cau de pur esgotament. Un cop al terra exhausta nota com les seves 5 amigues la rodegen, tot havia sigut un malson.
Encara que ella no les tenia totes es va aixecar i va córrer cap al llibre que unes quantes setmanes abans s'havia trobat al llevar-se, va llegir que tenir aquesta tos podia provocar malsons i que tot i que la malaltia no era mortal, assassinava fent lluitar els amics fins la mort. Tot i els malsons no li va donar importància al tema, no es podia ratllar amb una cosa com aquesta, l'estiu era jove i Nura tenia ganes de festa.
Els dies van passar fins que un altre somni pertorbador va aparèixer quan més bona relació tenia amb les altres, era el que semblava la continuació del malson de dies passats, es trobava rodejada per les 5 amigues, de cop se sent un crit i les amigues es llencen contra ella. Li arriben cops de totes bandes, nota com se li trenquen els ossos mentre la multitud incansable segueix colpejant. Un dolor agut recorre tot el seu cos mentre les ferradures cauen incansablement sobre els ossos ja esmicolats causant que es clavin a la carn. El dolor no era el pitjor... No, el pitjor era saber que tot l'odi que queia contra ella gratuïtament no se'l mereixia. Ja amb prou feines pot pensar ni sentir més dolor. Finalment en el punt mes àlgid del dolor desperta.
Decideix reunir-les a totes en una habitació i tancar la llum. Nura il•luminava l'estreta cambra sense finestres. Un món de foscor de morats i negres tacats de tinta es va revelar, colors distorsionats per l'aura monocroma de l'extracte màgic. Ombres agrupades en les cantonades, aguaitant més enllà de l'abast dels encanteris de l'unicorn.
Silenci. Un silenci que sembla una eternitat. Ahri tossia irregularment.
Els ulls estaven posats en Ahri. Estava abraçada a Dashiel, era l'únic consol que tenien a l'habitació. El temps es a aturar quan l'altre pegàs va començar a tremolar i crida "Que més dona!?"
El front de Nura es va arrugar, "Pren-t’ho seriosament, Dashiel. És millor per a nosaltres cinc superar aquesta epidèmia que cap de nosaltres. La Tos és l'únic avís que tenim."
Ahri va xiuxiuejar, "No podríem ... um ... esperar i veure? Podria ser simplement pols o un refredat, si us plau."
"Realment no puc córrer el risc, Ahri", va dir Nura.
Paula sospirar i va dir, "Ella és encant, però hem de prendre una decisió, una mort o sis."
Dashiel va serrar les dents, "No hi ha res que es pugui fer? No pot la teva màgia curar-la? Va fer una pausa, i després va afegir en un murmuri ronc, "No pots fer res?"
L'unicorn va negar amb el cap: "Ni la princesa pot curar-la. Ha de morir, aquesta és l'única manera que la resta de nosaltres puguem estar segures. L'única manera que la resta del món ho estigui. Estic segura que ho saps Dashiel.”
“Sóc jo." Dashiel mirà l'altre pegàs, amb els ulls molt oberts per la sorpresa i l'horror. L'euga de cabellera color rosa es va tornar cap a ella i li va parlar una vegada més, vacil•lant, "No podria viure amb mi mateixa si alguna de vosaltres morís, i jo ho podria haver evitat. ".
Dashiel va sacsejar el cap lentament, i li va dir un simple, "No"
Paula amb veu ombrívola: "La seva ment està be. És una decisió difícil, però Ahri té a l'interior una malaltia incurable."
"I. .. com ... com ella va ...?" La pegàs es va anar apagant.
Nura va sospirar i es va deixar caure a terra. "No tenim cap tipus d'armes, i jo no estic entrenada en la màgia de combat. Fins i tot si ho fos, no ho puc fer jo. Has de fer-ho tu Dashiel."
"Què? Per què jo?"
L'unicorn va mirar cap a un altre costat: "Jo sé que no ens deixaries posar la peülla sobre la teva millor amiga. Tu que coneixes les seves emocions, pregunta’t a tu mateixa qui ho podria fer si no tu?”
Dashiel es va posar els cascos. "Tens raó". La veu de l'euga era buida. Ella va fer un pas allunyant-se de l'altra pegassos.
Paula va parlar, "Ahri, seu i posa el seu cap contra la paret. Serà un... un mo...", es va ennuegar l'egua per contenir les llàgrimes, "... moment".
"Ho sento molt, Dashiel. M'agradaria que podria ser d'una altra manera", va dir Nura.
El pegàs arc irisat de cabellera va mirar de dalt a baix per trobar-se amb els ulls de l'euga que estimava. Dashiel havia seguit el consell de la Paula. Es van mirar l'un a l'altre en silenci durant un moment. Eventualment, Dashiel va trobar paraules, "Em sap greu. T'estimo. Ho sento molt."
L'altre pegassos respondre amb veu tremolosa, "T'estimo molt. I jo et perdono. Val més així. Només ... fer que algú s'ocupi dels animals quan tot això acabi. Quan tot torni a la normalitat."
Dashiel va xiuxiuejar: "T'ho prometo". Ella va apuntar amb cura. Seria ràpid. Ahri mereixia molt, si més no. Quan va estar segura , va dir: "Apaga la llum, Nura. Ningú hauria veure això". La brillantor del encanteri va desaparèixer.
Anys de petar núvols havien fet que Dashiel tingues uns músculs d'acer. Ella es va aixecar sobre les seves potes davanteres, va reunir totes les seves forces, i va golpejar. Un soroll sord acompanyat per la sensació de gotes calentes esquitxant a través del seu flanc. Va ser seguit per un gemec agut procedent del cavall agonitzant darrere d'ella.
Dashiel reaccionar davant el sofriment continu Ahri sense pensament. Ella es va criar de nou, va empènyer diverses vegades per acabar amb la seva agonia i afegint força amb solapes ràpides de les seves ales. En la puntada en quart lloc, l'altra egua es va callar amb un cruixit repugnant.
Els cascos de l'euga temps van tocar de nou a terra. Es va posar en peu tremolant, amb els ulls molt oberts i el seu cor bategant gairebé fora del seu pit. Els seus esperons estaven plens de sang enganxosa, podia sentir que començava a coagular. Es va preguntar a si mateixa si l'abric sempre portaria el residu vermell de la seva obra. Va plorar en silenci per si mateixa.
El silenci va regnar.
En la foscor, un poni va tossir.